Miquel Desclot és un dels millors traductors de poesia catalans de tots els temps.
Un recull de poesia extraordinari: ampli, variat, amb múltiples registres –una autèntica antologia universal.
«Desclot ha dedicat el gruix de la seva carrera d’escriptor, una de les més consistents i més compromeses amb l’art d’escriure de l’actual panorama literari, a la traducció de poesia, entesa no pas com un apèndix dels gèneres poètics sinó com un gènere poètic autònom, caracteritzat per la seva projecció a les poesies del món. El títol de la selecció, «De tots els vents», a més d’indicatiu de l’amplitud de banda de les antenes de Desclot, és el més adequat a la seva complexió d’escriptor traductor tot terreny amb la condició que en la totalitat dels vents no es banalitzin les múltiples procedències dels poetes traduïts, sinó que s’hi entengui l’ambició d’abastar el tot, l’única rosa dels vents digna de marcar el rumb del poeta ennavegat en les aigües de la contemporaneïtat.
»Entrar a les traduccions de Miquel Desclot és, a més d’entrar a la poesia universal progressiva i a més d’entrar a l’obrador del poeta/traductor, arribar al cor de la poesia.»
Ricard Torrents [fragment del pròleg]
BIOGRAFIA AUTOR
Miquel Desclot
Barcelona, 1952. És poeta, prosista i traductor. D’ençà de 1971, en què publicava les primeres obres, s’ha produït regularment en camps literaris força variats. En podem destacar els títols «Cançons de la lluna al barret» (1978), «A la punta de la llengua» (1980), «Auques i espantalls» (1987, premi Pere Quart), «Llibre de Durham» (1992, premi de la crítica Serra d’Or), «Bestiolari de la Clara» (1992, premi de la crítica Serra d’Or), «Per tot coixí les herbes» (1994, premi Cavall Verd), «Saps la terra on floreix el llimoner?» (2000, premi de la crítica Serra d’Or), «Més música, mestre!» (2001, premio nacional de Literatura Infantil y Juvenil), «El jardí de les malícies» (2001), «Pare, saps què?» (2002) i «L'edat d'or de la música» (2003).

«L'edat d'or de la música» constitueix una excel·lent introducció al moment de màxima esplendor en la història de la música: el Classicisme vienès. I és també un mitjà per conèixer millor l'obra de músics tan extraordinaris com Haydn, Mozart, Beethoven o Schubert. Amb aquest llibre Miquel Desclot ens mostra la seva faceta d'agut melòman i de profund coneixedor dels llenguatges musicals i ens ajuda a capbussar-nos d'una forma planera, i amb passió encomanadissa, en unes obres i uns compositors que han marcat per sempre més l'evolució de la música.



Miquel Desclot

Barcelona, 1952. És poeta, prosista i traductor. D?ençà de 1971, en què publicava les primeres obres, s?ha produït regularment en camps literaris força variats. En podem destacar els títols «Cançons de la lluna al barret» (1978), «A la punta de la llengua» (1980), «Auques i espantalls» (1987, premi Pere Quart), «Llibre de Durham» (1992, premi de la crítica Serra d?Or), «Bestiolari de la Clara» (1992, premi de la crítica Serra d?Or), «Per tot coixí les herbes» (1994, premi Cavall Verd), «Saps la terra on floreix el llimoner?» (2000, premi de la crítica Serra d?Or), «Més música, mestre!» (2001, premio nacional de Literatura Infantil y Juvenil), «El jardí de les malícies» (2001), «Pare, saps què?» (2002) i «L'edat d'or de la música» (2003).

SEGONA EDICIÓ
Aquest llibre recull episodis quotidians de la vida de pares i fills en el llarg i turtuós -a vegades- camí de creixement i aprenentatge. ¿Qui no s'ha hagut d'enfrontar, perplex, a les preguntes més inversemblants, i alhora innocents, sobre els assumptes sexuals, la reproducció humana, la vida o la mort? ¿Qui no ha rigut, ha somrigut o s'ha commogut amb la interpretació sorprenent de les coses vistes pels ulls infantils, amb la seva clarividència per entendre el complex món dels adults, amb l'ús maldestre de les paraules? ¿Qui no s'ha volgut fondre en una reunió social per una afirmació infantil massa sincera, i ben aludible per tothom? Si algú respon: 'Jo', es tracta segurament d'algú que no ha exercit de pare. Per ell aquest llibre serà una descoberta. Per a la resta -l'exèrcit de pares i mares que repoblen algú-, serà com un retrobament amb vivències que compten, sens dubte, entre les més joioses de la vida.
Miquel Desclot
Barcelona, 1952. És poeta, prosista i traductor. D’ençà de 1971, en què publicava les primeres obres, s’ha produït regularment en camps literaris força variats. En podem destacar els títols «Cançons de la lluna al barret» (1978), «A la punta de la llengua» (1980), «Auques i espantalls» (1987, premi Pere Quart), «Llibre de Durham» (1992, premi de la crítica Serra d’Or), «Bestiolari de la Clara» (1992, premi de la crítica Serra d’Or), «Per tot coixí les herbes» (1994, premi Cavall Verd), «Saps la terra on floreix el llimoner?» (2000, premi de la crítica Serra d’Or), «Més música, mestre!» (2001, premio nacional de Literatura Infantil y Juvenil), «El jardí de les malícies» (2001), «Pare, saps què?» (2002) i «L'edat d'or de la música» (2003).

«A mi, del llibre que tenim a les mans, me n'interessa per damunt d'altres valors l'alta sensibilitat lingüística, la meravella del llenguatge que és capaç de transformar en màgica bellesa aquest aspecte i qualsevol altre de la nostra vida, que és capaç de crear-nos ressonàncies entranyables.» [Joan Solà]
BIOGRAFIA AUTOR
Miquel Desclot
Barcelona, 1952. És poeta, prosista i traductor. D’ençà de 1971, en què publicava les primeres obres, s’ha produït regularment en camps literaris força variats. En podem destacar els títols «Cançons de la lluna al barret» (1978), «A la punta de la llengua» (1980), «Auques i espantalls» (1987, premi Pere Quart), «Llibre de Durham» (1992, premi de la crítica Serra d’Or), «Bestiolari de la Clara» (1992, premi de la crítica Serra d’Or), «Per tot coixí les herbes» (1994, premi Cavall Verd), «Saps la terra on floreix el llimoner?» (2000, premi de la crítica Serra d’Or), «Més música, mestre!» (2001, premio nacional de Literatura Infantil y Juvenil), «El jardí de les malícies» (2001), «Pare, saps què?» (2002) i «L'edat d'or de la música» (2003).